Tot sobre l’ITP: Tipus impositius per comunitat autònoma

Si tens al cap adquirir un immoble de segona mà a Catalunya, és fonamental que estiguis informat sobre l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), el qual s’ha de pagar en lloc de l’IVA. Aquest impost s’aplica segons la normativa específica de cada comunitat autònoma, i a Catalunya, la taxa depèn del valor de l’immoble i de les circumstàncies personals del comprador, a Finques Campanyà ho analitzem.

L’impost sobre transmissions patrimonials, conegut com a ITP, regula la transferència de propietats entre particulars. La seva regulació es basa en el Reial decret legislatiu 1/1993 i la Llei 22/2009, que estableixen el sistema de finançament de les comunitats autònomes. En general, es graven les transmissions patrimonials oneroses i algunes operacions societàries, on el subjecte passiu -qui paga l’impost- és l’adquirent.

A Catalunya, el tipus impositiu de l’ITP varia segons el valor de l’immoble. Per a transaccions de fins a un milió d’euros, s’aplica un 10%. Si el valor supera aquesta quantitat, augmenta a l’11%. A més, hi ha tipus reduïts: un 7% per a habitatges de protecció oficial (HPO) i un 5% per a adquirents que pertanyin a famílies nombroses, siguin monoparentals, siguin menors de 32 anys o adjuntin un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

El responsable de pagar l’ITP serà sempre el comprador de l’immoble. En canvi, el venedor tributarà a l’IRPF pel guany obtingut de la venda. Per liquidar l’ITP, el comprador ha de presentar el model 600, 620 o 630, depenent de l’operació, a l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest tràmit s’ha de completar dins dels 30 dies hàbils següents a la signatura del contracte de compravenda.

És important esmentar que, tot i que el marc general ho estableix l’Estat, cada comunitat autònoma, inclosa Catalunya, té la potestat de fixar les taxes pròpies. Per això, es recomana revisar la normativa vigent i considerar les possibles deduccions o bonificacions disponibles.